La tertúlia del passat 15 de juliol sobre el llibre electrònic a la biblioteca, tenia un plantejament inicial que encara no havíem provat: proposar l’arrencada del debat a tres ponents amb visions contraposades o complementàries. Creiem que el format va funcionar força bé, si bé en alguns moments el debat es produïa sobretot entre els tres convidats amb poques intervencions de la resta d’assistents, la discussió va ser més fresca, àgil i espontània, dificultant una moderació més equilibrada però guanyant en dinamisme.

Inici de la tertúlia sobre el llibre digital a les biblioteques.

Va iniciar la tertúlia en Bernat Ruiz que va defensar amb rotunditat la presència del llibre digital a les biblioteques públiques. Va repassar la història del llibre digital, recordant que inicialment els posicionaments van ser extrems entre defensors entusiastes i detractors catastrofistes. Aquestes postures amb el temps s’han anat temperant, a mesura que la realitat tossuda ha fet camí, i s’han pogut anar calibrant millor les possibilitats i problemes que proporciona la tecnologia i els models de lectura i de negoci que propicia.

En aquesta tensió, i en l’actual entorn digital, on els ciutadans són cada vegada més creadors-“prosumidors”, es desenvolupen plataformes de lectura al núvol, com ara 24 symbols.com, va situar les biblioteques públiques com a agents actius d’una tercera via, no confrontada, que absorbeix l’objecte cultural i el comparteix amb la societat, i que ha de permetre desenvolupar els models d’accés a la lectura i de negoci òptims per a ciutadans i indústries.

Agafant el fil obert pel Bernat, la Glòria Pérez Salmerón, una altra de les convidades, va advertir que el model d’incloure el llibre electrònic als fons dels sistemes de lectura pública era possible si el sector hi participava. I va denunciar que els grans grups editorials actualment s’estan negant a donar llicències suficients o adequades per tal que les biblioteques públiques puguin seguir exercint la seva funció de garantir l’accés universal a la cultura i la promoció de la mateixa a través del préstec de llibres electrònics. En aquest sentit va explicar la campanya iniciada per EBLIDA sobre el dret a llegir en electrònic, que demana (http://www.eblida.org/activities/the-right-to-e-read-campaign.html):

• Facilitar als usuaris de les biblioteques els darrers llibres electrònics, com es fa  amb els llibres impresos;
• Adquirir llibres electrònics a preus justs i en termes raonables;
• Que tots els ciutadans, no únicament els que puguin pagar, es puguin beneficiar de l’accés gratuït als llibres electrònics a les biblioteques;
• Que els autors rebin una remuneració justa pel préstec dels llibres electrònics al públic.

I assenyalava que no hi ha desenvolupat un model de negoci que inclogui el préstec electrònic, el qual passaria per l’oferiment de multillicències o llicències concurrents pensades per a això.

El tercer dels convidats, Marià Marín, al seu torn va exposar que els models de negoci i les professions des de sempre que estan en constant transformació, pels canvis tecnològics, econòmics i socioculturals. En l’actual moment i amb la irrupció en el món de la lectura de les tecnologies digitals, també calen transformacions i qüestionar-se el sentit i funcions dels diferents agents implicats. Des dels autors, a les editorials, a les llibreries i també a les biblioteques.

Els canvis que implica el model digital els va centrar sobretot en la pèrdua del control de les parcel·les que cadascú administrava fins ara, amb les moltes inseguretats i pors que això genera. En aquest sentit va qüestionar perquè les biblioteques són l’únic equipament públic que regala l’accés a la cultura, i demanava revisar quina era la funció o el sentit de les mateixes.

Va advertir contra la cultura del tot gratuït, que veia molt arrelada a la nostra societat, i va destacar que si els autors i la cadena de valor vinculada a la publicació no podien viure d’escriure, no hi podien haver obres.

Amb aquests plantejaments de partida es va desencadenar el debat obert entre tots els assistents i els ponents.

Per un costat es va reflexionar sobre el sentit de les biblioteques públiques. Diverses intervencions van recordar que a Catalunya hi són per llei i que aquesta sorgeix d’un convenciment i consens social, on es situa el sistema de lectura pública com una eina fonamental per a la consecució de l’equitat en l’accés a la cultura i al coneixement sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. També es va assenyalar la funció alfabetitzadora (evolutiva, ara més centrada en l’alfabetització funcional), formativa, i de foment a la lectura (i per tant generadora de lectors), per combatre la fractura digital i social. Es va considerar que en el paradigma digital no s’ha de desvirtuar aquesta funció i cal veure quins són els mecanismes i models necessaris per seguir-lo acomplint. Una de les conclusions va ser la necessitat de reforçar l’orientació del servei a les persones, als lectors i a la comunitat, i no a les col·leccions.

Es van aportar exemples de realitats on la comunitat pren consciència i implicació del rol de les biblioteques a través de mecanismes de participació que els permet decidir partides pressupostàries finalistes, destinades per exemple a la compra de fons, exposades i defensades pels bibliotecaris (que alhora tenen un rol social més visible i compromès).

Per un altre costat el debat va aportar molta exploració dels models possibles per donar resposta a les necessitats detectades, i que permetin a tots els agents implicats realitzar la seva tasca. Va generar molt consens la idea que el model de préstec electrònic òptim havia de sorgir de la col·laboració, i fins i tot de l’aliança estratègica, entre biblioteques, editors, autors i llibreters. Es va posar com a exemple a seguir i desenvolupar l’acord entre el Gremi de Llibreters i el Departament de Cultura, que permetrà, entre d’altres, la venda de llibres a les llibreries des de les biblioteques públiques amb l’objectiu de cooperar per fomentar la lectura i la promoció i difusió del llibre, dels escriptors i dels agents implicats en l’àmbit editorial.

El model de préstec electrònic es pot fonamentar en la mateixa idea, tot tenint en compte els actius que cada un dels actors pot aportar. Es va proposar que es treballi amb cada sector per propiciar la col·laboració i trencar les postures immobilistes, com per exemple els mateixos autors (a través de les associacions i gremis existents), per convèncer-los que l’aliança amb les biblioteques els és positiva (com a generadores de lectors) i de la necessitat que demandin en els seus contractes amb les editorials clàusules que garanteixin llicències de préstec digital de les seves obres a les biblioteques públiques.

També es va recordar el pes important de les compres del sistema de lectura pública, el percentatge que implica de les vendes anuals i el greu problema que està causant la disminució actual. En electrònic, per tant, es pot traslladar la mateixa idea de cooperació que s’havia establert en el llibre tradicional i altres suports.

Apropant-nos a les onze de la nit, el consens es va situar en la necessitat de trobar un model sorgit de la col·laboració entre tots els actors, impulsada des de l’administració, tot reconeixent que actualment hi ha un desconeixement absolut cap a on anem, per on i com transitar en el canvi constant i que les decisions des de la inseguretat sovint s’imposen per davant de les més valentes, atrevides i, en conseqüència, sense trajectòria fiable.

Satisfets amb les declaracions de col·laboració, acabem la tertúlia i ens emplacem a noves trobades passat el període de vacances estivals.

Podeu revisar els twits generats al voltant del hashtag #bibglopEbook.

Bon estiu a tothom!