Tertúlies

Crònica del #bibglop 11. La biblioteca a l’escola: hi apostem o no? amb Ismael Palacín (08/07/2015)

Amb la sala plena, i les begudes i viandes a punt, la tertúlia va començar amb la intervenció del convidat, director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

Davant del plantejament de la tertúlia, l’Ismael va voler exposar quin és el context educatiu, per veure quin rol poden o haurien de jugar en el futur les biblioteques escolars.

Va esmentar diversos condicionants i reptes que el sistema educatiu ha d’enfrontar en els propers anys, a grans trets:

–       Sistema: el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al seu parer, manté inèrcies antigues, poc flexibles i poc obertes als canvis profunds, poc permeable i adaptatiu. Molt lligat a un sistema patronal amb col·lectius professionals defensant corporativament els seus interessos, que el fan poc amatent als canvis.

–       Innovació: la manera d’ensenyar i aprendre ha d’adaptar-se a les realitats canviants vigents, i per fer-ho amb èxit, cal saber incorporar la innovació com a mecanisme habitual. La innovació no es produeix a nivell macro o micro; on es pot desenvolupar és als nivells intermedis, menys estructurats i encotillats, com són les xarxes professionals i els diversos col·lectius implicats.

–       Tipus d’aprenentatge: entès com un repte desafiador i social, on l’esforç i interès de l’alumnat es basi en l’estímul emocional i de caràcter passional.

Palacín planteja com poden les ciències de l’educació contribuir al disseny dels entorns d’aprenentatge del segle XXI. En aquest moment, la necessitat de trobar un nou enfocament a l’aprenentatge situa la innovació com un element central de les agendes educatives. A l’estudi Innovative Learning Environments, l’OCDE assenyala que s’ha de repensar l’educació a partir del concepte d’entorns d’aprenentatge partint de la idea que l’aprenentatge és acumulatiu i holístic, i que la tecnologia convida a repensar i connectar diferents possibilitats d’aprenentatge dins i fora de l’escola. En concret, els set principis de l’aprenentatge que s’han de complir (tots) per l’efectivitat al segle XXI són els següents:

  1.    Mantenir un compromís central en l’aprenentatge i l’alumne.
  2.    Assegurar-se que l’aprenentatge és social i sovint de col·laboració.
  3.    Estar atents a les motivacions i emocions dels estudiants.
  4.    Ser molt sensibles a les diferències individuals.
  5.    Ser exigents amb cada alumne, sense sobrecàrrega.
  6.    Aplicar una avaluació coherent amb objectius d’aprenentatge i un fort èmfasi en la retroalimentació formativa.
  7.    Promoure «connectivitat horitzontal» a través de les activitats i subjectes, dins i fora de l’escola.

En aquest context, tenint en compte els condicionants llistats i veient com haurien de ser els entorns d’aprenentatge actuals i futurs, quin paper i com hauria de ser la biblioteca escolar?

Abans de les aportacions dels assistents, entre els quals es troben diversos perfils d’experts en biblioteca escolar, Palacín apunta que les biblioteques als centres educatius podrien servir com a agents contraculturals als entorns d’aprenentatge obsolets o poc adaptatius presents, possibilitant:

–       l’aprenentatge col·laboratiu;

–       la mentoria (aprenentatge a través d’altres);

–       participar de la idea d’escola com a “hub”, com una mena de plataforma d’iniciatives a l’entorn del fet educatiu;

–       el “culture maker”, permetent un autoaprenentatge basat en l’exploració permanent, com fan els infants més petits, el que l’investigador del MIT Media Lab Mitchel Resnick anomena “lifelong kindergarten”: https://llk.media.mit.edu/

–       la connexió amb la realitat, fent de l’escola un agent vital servint a la comunitat, tot relacionant-se estretament amb l’entorn.

En aquesta línia, Palacín afirma que veuria més òptim que l’escola es transformi en una gran biblioteca, que no que existeixin biblioteques dins les escoles, funcionant-hi com a oasis contraculturals. S’haurien d’aconseguir sistemes i estructures educatives que permetin assolir les competències imprescindibles avui en dia: alfabetització informacional; esquemes interpretatius complexos; intel·ligència social; alfabetització multimèdia i digital, etc.

Va acabar la intervenció explicant el cas d’unes escoles australianes que aplicaven el concepte de “big class” fent servir el blended learning, on el temps lectiu es divideix en tres parts: recerca, treball en equip i tutoria. El professorat es dedica a la tria i preparació de materials, i un terç del temps només a la interacció directa amb els alumnes, resolent dubtes i guiant-los, no replicant continguts ja disponibles a altres llocs.

El debat va iniciar-se seguint la línia dibuixada pel ponent i diverses intervencions van subratllar la necessitat de recolzar un canvi metodològic profund al sistema educatiu vigent, on les biblioteques escolars hi poden jugar un paper fonamental. Es va discutir si es veien possibles aquests canvis, i la sensació compartida és que hi ha “vents de canvi” forts, que pressionen de fa un temps per assolir-ho, des de col·lectius professionals, des de les famílies directament o a través de les AMPA, etc.

Es va insistir en la necessitat de capacitar informacionalment l’alumnat, doncs es veu una competència fonamental per desenvolupar-se en la societat xarxa actual, on hi ha molts recursos informatius a l’abast, però que cal saber triar i interpretar adequadament.

En conjunt, es va coincidir en entendre les biblioteques escolars com a part d’un sistema educatiu flexible, on els recursos d’aprenentatge es posen a disposició de diverses maneres, formant una xarxa física i virtual, que connecta i possibilita dinàmiques vives, trencant les barreres físiques (dins / fora escola) i d’horaris lectius o no. La biblioteca entesa com una part sistèmica del projecte educatiu, i ha de participar de totes les seves esferes, formant-ne part de manera central, ajudant a  articular-lo.

Es va subratllar la necessitat d’aconseguir comunitats educatives riques i implicades, amb la participació de docents, famílies, entitats de l’entorn, etc., com també biblioteques escolars ben dotades, que comptin amb professionals bibliotecaris, ben formats, i que conformin o acompanyin el projecte educatiu.

A les 23 h, tot i el debat viu i participatiu que s’havia generat, vam acordar aturar la tertúlia i anar a dormir. El tema donava, i donarà molt de sí.

Uns dies després de la tertúlia es va publicar un article que explicava “la millor escola del món” (finesa, sí …) i perquè ho era. Més enllà de si és la millor o no, o si te sentit aquesta categoria, els seus elements característics connecten amb aspectes discutits a la tertúlia: http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2015-07-10/es-el-mejor-colegio-del-mundo-es-finlandes-y-tiene-tres-cosas-que-los-demas-no-tienen_897921/

Trobareu les aportacions i la crònica sobre la tertúlia que ha publicat en Lluís Anglada al seu blog (gràcies, Lluís!): http://bdig.blogspot.com.es/2015/07/les-biblioteques-escolars-el-canvi.html

Les tertúlies tornaran a la tardor; us n’anirem informant com sempre.

Molt bon estiu a tothom!

IMG_3480 IMG_3469 IMG_3470 IMG_3471

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s