Carles Bosch i Arisó (Barcelona, 1952) periodista i cineasta català.
Inicià la seva activitat professional com a reporter de la revista Interviú entre 1976 i 1978. L’any 1984 inicià la seva activitat a Televisió de Catalunya, i concretament a TV3 fou un dels principals reporters del programa “30 minuts”. La seva activitat en aquest programa com a reporter de guerra li va valdre un Premi Ondas Internacional pel reportatge “Txecoslovàquia: el cor de la revolta” l’any 1990.
Va estar present a la guerra de Iugoslàvia, realitzant diversos reportatges. Es quedà treballant en tasques de solidaritat i cooperació a Sarajevo fins un any després d’acabada la guerra (1996).
Ha dirigit documentals d’actualitat i ha cobert cròniques per al Telenotícies de TV3 a Afganistan, Iran, Txad, Filipines, Moçambic, Cuba, Mèxic, Uruguai, EUA, Haití, Nicaragua, Israel, etc., i en diversos països europeus. Ha dirigit també una sèrie documental de cinc capítols, anomenada Historias del Caribe.
L’any 2002 va dirigir la seva primera pel·lícula documental, Balseros, va rebre alguns dels guardons internacionals més importants (d’entre ells el Peabody Award de l’any 2004), i va ser Nominada al OSCAR® a la Millor Pel·lícula Documental del 2003.
L’any 2006 va dirigir el seu segon llargmetratge documental, Setembres, amb la participació de TVE i premiat als festivals de Màlaga, Miami, IDFA.
L’any 2010 presenta el seu tercer llargmetratge documental al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià: Bicicleta, cullera, poma. Que el 2011 va rebre el Gaudí i el Goya al millor documental.

Foto: Cavilaciones Varias https://cavilacionesvarias.wordpress.com/tag/carles-bosch-ariso/
Retroenllaç: Del NODO al digital: la memòria que no podem perdre, amb Carles Bosch i Ricard Belis (19/05/2015) | el primer glop de cervesa