La tertúlia comença a les 20.45; plou i juga el Barça. Som menys del que havíem previst però suficients per compartir una tertúlia que promet ser molt interessant.

L’Anna Fornés comença per dir-nos que allò que fa l’apassiona (com si això no es fes evident mentre parla). Està dirigint una fundació creada per Mercè Sala, Factor Humà, on es treballa la motivació, el lideratge, la gestió de persones… qüestions que no havien estat massa treballades a casa nostra. Ella treballava a l’empresa privada però Factor humà li ha permès descobrir la seva passió i que ha tingut aquesta oportunitat perquè van veure en ella una persona amb “moltes ganes d’aprendre”.

Creu que el desenvolupament de les persones és fonamental per a les institucions. “És imprescindible gestionar el talent perquè les organitzacions només podran tirar endavant si aprofiten totes les potencialitats de les persones que hi treballen i compten amb elles”, diu.

Comenta que en les  empreses de serveis el més important són els que reben aquests serveis, els destinataris dels serveis, considerant que “les persones que s’interessen pels nostres serveis són el més important”. Creu que posar en el centre a qui s’interessa per tu és fonamental, vol dir establir un vincle personal, escoltar molt per intentar saber què necessita i partir de que “una queixa és un regal” si s’aconsegueix donar una resposta satisfactòria. Però per fer-ho possible, cal que les persones que donen el servei estiguin bé, aconseguint així el seu compromís amb l’organització.

Factor Humà ha redactat recentment un manifest amb la voluntat d’orientar a les organitzacions perquè puguin reflexionar sobre com estan afavorint el desenvolupament de les persones. Això és, si les estan motivant, si estan generant compromís, si estan fent sorgir el talent perquè totes i cadascuna de les persones que treballen a l’organització puguin donar el millor d’elles mateixes. No cal dir, però, que tot això podem valorar-ho però que donarà fruït només si la persona també se sent compensada econòmicament.

L’Anna recull alguns dels valors que inclou el Manifest (http://factorhuma.org/ca/la-fundacion/manifiesto-factor-huma) i els comenta:

La persona és un valor i els reptes són brutals en un món que cada vegada és més  VUCA  Volatile (volàtil), Uncertain (incert), Complex (complex) i Ambiguous (ambigu).

La feina ha de contribuir a la formació personal i professional. Hem d’implicar a les persones en la missió, la visió i els valors de les organitzacions.

Les organitzacions han d’actuar amb ètica i han de vetllar pel bon govern. I aquí hi ha molt camí per recórrer. I han de vetllar per la igualtat d’oportunitats i per la diversitat. Pensem també en qüestions de gènere. És evident que les cúpules directives no tenen quasi dones i aquest és un factor que marca una manera de fer.

Cal garantir el desenvolupament i l’ocupabilitat. Cada vegada menys podem garantir feina per a tota la vida però sí que cal garantir que donem eines a les persones perquè puguin formar-se i reincorporar-se al mercat laboral.

La seguretat, la salut i el benestar són fonamentals per assegurar que les persones donen el millor d’elles mateixes.

És important reflexionar sobre les responsabilitats i les retribucions i garantir uns salaris justos.

La flexibilitat és fonamental per adaptar-nos a les necessitats de les persones. La vida és molt més que treballar i cuidar la salut és important perquè la gent se senti bé.

És determinant la corresponsabilitat en l’entorn laboral. Les organitzacions han d’evolucionar en aquesta línia, i també ho han de fer els sindicats.

Davant dels reptes cal innovació i creativitat i això és difícil quan les cúpules estan aferrades a la cadira. La gent no vol que la remoguin, tendim a quedar-nos a la nostra zona de confort.

L’Anna comenta que ha pogut comprovar, però, que el tema de les persones és un tema de “creences”. O hi creus o no hi creus. No és tan evident que compartim el lema “Creiem en les persones”, ella sempre utilitza la pel·lícula “Up in the air” per il·lustrar els acomiadaments.

Elevar el nivell de compromís de les persones amb les organitzacions és un dels factors clau: els estudis observen que només el 13% de les persones estan compromeses amb l’organització.  

Conclou afirmant que el sector públic és realment complexe. En qüestions com, per exemple, la motivació. La capacitat per motivar la tenen molt limitada, com es motiva si econòmicament no pots compensar-ho? Si laboralment no pots donar incentius? És important el lideratge i que aquest es pugui mantenir en el temps. Però pensa que el sector públic pot aprendre molt del sector privat i a la inversa. En diversos projectes de la Fundació estan treballant de forma compartida entre els dos sectors i s’observa com el sector públic té la dificultat que no pot acomiadar, que els equips no tenen un bon lideratge i és difícil de consolidar-los, però alhora, és un sector sovint més valent que està introduint amb més facilitat elements innovadors. Això cal tenir-ho present!

Comença el debat amb els assistents. I parlem del problema que suposa gestionar un equip format per persones de dues administracions i gent que té un horari diferent que altres de la mateixa categoria i administració però que treballen a altres serveis, com passa sovint a les biblioteques.

S’incideix en el fet que la desmotivació ve donada per la incoherència entre les directrius que dóna l’administració i les que dóna el servei. També per la contradicció entre els valors que estem intentant donar a les organitzacions i les que valora la societat. Cal pensar que estem contribuint al canvi, aquest ha de ser un element motivador, sense oblidar que el compromís de les persones no el mou els horaris ni la compensació econòmica, tot i que aquests són els elements que acaben donant resposta a les reclamacions. Cal valorar indicadors vinculats al sentit de l’organització, intangibles que tenen valor, que afavoreixen un bon clima de treball: la possibilitat de creixement personal, el reconeixement i la valoració i les oportunitats de formació. La flexibilitat és un element important, que afavoreix la motivació i facilita la vida de les persones però cal explicar bé què vol dir i, sobretot, hem de ser justos quan l’apliquem.

Parlem del paper dels sindicats i de la necessitat promoure canvis cap a actituds obertes;  actualment, algunes actituds molt immobilistes estan afectant les organitzacions i en limiten la capacitat per adaptar-se a les noves necessitats.

Apareix també el tema de la racionalització d’horaris, un tema marcat pel fet que les cúpules estan ocupades molt majoritàriament per homes la qual cosa no afavoreix la revisió.

Parlant de gènere, s’observa com un passat d’“ordeno y mando” també ha marcat una manera de fer i de liderar.

Comentem també elements que juguen a favor dels serveis bibliotecaris perquè, per exemple, l’atenció a l’usuari motiva, és un servei de primer nivell que motiva molt més que tasques de segon nivell.

Destaquem la importància de l’ètica, l’Anna Fornés cita a Begoña Roman i ens recomana els seus diàlegs d’ètica (http://factorhuma.org/ca/participa/dialogos). Ens comenta que en aquesta línia encara hi ha molt camí per fer.

Debatem al volant de la viabilitat de crear equips més transversals, més cooperatius seguint models d’holocràcia que pretenen gestionar una organització amb una autoritat distribuïda.

Torna a aparèixer el tema del lideratge i la dificultat de que sigui innovador, sobretot en organitzacions grans. Queda clar, però, que el líder es pot fer, no necessàriament s’hi neix.

La tertúlia arriba al final, són gairebé les onze i marxem a casa amb la idea clara que el futur immediat serà un futur de canvis: sense anar més lluny, la robòtica és ja una realitat que afecta  directament a la gestió de les persones.

Si els temes que hem intentat resumir us han interessant, us recomanem que escolteu l’entrevista que li van fer al programa Terrícoles de BTV: http://www.btv.cat/alacarta/terricoles/43619/.