Amb la mirada posada en com des de les biblioteques podem millorar la informació i la formació de la ciutadania davant dels reptes actuals del dret a la privacitat i a la intimitat i en contra de l’explotació descontrolada de les dades sensibles, en un entorn d’intensa vigilància on és habitual la recopilació de dades per part d’interessos comercials que ofereixen continguts o serveis a través d’internet, vam tenir l’oportunitat de compartir la passada tertúlia amb la Gemma Galdon.

Galdon inicia l’exposició parant l’atenció en algunes situacions quotidianes que ens haurien de fer posar en alerta sobre les dades que facilitem a empreses i institucions.

Quan utilitzem les aplicacions de geolocalització i triangulació en l’espai a través dels dispositius mòbils, quan emprem la targeta de dèbit o crèdit als caixers o als comerços o activem determinades aplicacions a l’smartTV o altres aparells de l’entorn de l’anomenada internet de les coses, som conscients del rastre que estem deixant darrere nostre, de les dades de què disposa cada agent implicat i que aquest rastre és impossible d’esborrar?

Per bé que és cert que existeix un cert monitoreig constant de les nostres vides a través d’aquests dispositius i aplicacions, la situació de vigilància i control permanent que conformen “els somnis humits de la indústria”, en paraules de Galdon, no ha arribat als extrems de les pel·lícules de ciència-ficció. Des de la seva activitat professional es dedica a entendre quin és l’impacte del desenvolupament tecnològic sobre la intimitat i la privacitat de les persones. També assessora a empreses que volen llençar nous productes i els fa entendre què cal tenir en compte per no vulnerar drets fonamentals.

Certament, davant del predomini del discurs únic de la indústria a l’entorn de la tecnologia com a millora de vida, com un plus qualitatiu, posicionar-se en contra d’aquests canvis és molt difícil. L’experiència en el seu treball l’ha conduït a haver d’intervenir i estudiar situacions de vulneració de la intimitat, el que ella anomena “desastres de privacitat”, i és per això que cada vegada augmenta més l’interès i la sensibilització per part de la societat davant d’aquests fenòmens.

Quin és l’abast del tema? Quines conseqüències i quin impacte té el fenomen? Ho resumim en els apartats següents.

Sobre el dret a la privacitat i a la intimitat

Es debat a la tertúlia sobre la necessitat d’ampliar la perspectiva sobre l’àmbit i no delimitar-lo al context jurídic o legal. Estan canviant els conceptes i els límits de la privacitat i intimitat, la dignitat o la presumpció d’innocència.  El dret a la intimitat o privacitat és un dret que se sol percebre o al qual sols es dóna importància únicament quan desapareix o està en risc de desaparèixer. Cal tenir en compte, no obstant, que sense aquest dret no existeix la llibertat d’expressió; si absolutament tot queda registrat i tot està controlat, deixen de tenir sentit les llibertats fonamentals de l’individu en societat, des de la dignitat a la presumpció d’innocència.

A la tecnologia li falta context

Cal tenir en compte que, com a societat, tendim a estar constantment en fase d'”enamorament” amb la tecnologia i ja és hora que passem a la fase de “relació estable”, en paraules de Galdon, i coneguem els seus punts forts i els punts febles. Un exemple que comenta és el de la credibilitat que es dóna a un enregistrament d’un robatori per part d’una càmera de seguretat: a la imatge apareix una persona igual a tu, significa que hagis estat tu l’autor del robatori? No es poden haver manipulat les imatges? Tendim, per sistema, a donar el 100% de credibilitat a la informació tecnològica, sense considerar que la tecnologia no té cap context, ni mereix per si sola cap credibilitat. Al darrera de tota tecnologia hi ha interessos particulars o col·lectius, no ens hem de deixar emmirallar o “enamorar” pel que representa.

La política, la propietat, l’accés i la publicitat de les dades en la societat web

Una persona jove es pot permetre exercir les seves llibertats polítiques i d’expressió en un món en què les seves dades han estat exposades a internet des de la seva infància?

Les persones tenim dret a canviar d’opinió, de posició,… i la “vida enregistrada” comporta desprotecció i pèrdua de drets. Es comenta el cas d’una noia, nomenada a un càrrec públic, qui acaba perdent-lo perquè un mitjà treu a la llum una piulada que havia fet als 14 anys i que podia connotar homofòbia.

També es debat a l’entorn de les dades de què disposen els partits polítics. Els partits i grups polítics tradicionals no s’acosten efectivament als ciutadans, s’hi apropen a partir de la recollida i explotació de les seves dades (sempre parcials), no a la seva realitat complexa.

Un altre aspecte a tenir en compte és el de la propietat de les dades; en el món actual hem transferit la propietat de les nostres dades a altres agents, però tenim dret a saber què saben de nosaltres. Els estudis demostren que un 60% de les persones que han cedit dades personals a empreses privades i entitats públiques tenen problemes per accedir després a aquestes dades que elles mateixes han facilitat.

L’anonimat de l’experiència urbana

Es discuteix a l’entorn de la garantia d’anonimat que la vida en un context urbà ofereix a les persones, teòricament més gran que la que ofereix l’entorn rural o el d’un poble petit. Galdon desmenteix paradoxalment que això sigui cert del tot, ja que en l’entorn urbà hi ha una intervenció de la tecnologia de control molt més elevada que no en un poble petit, subjecte, per contra, a la vigilància social.

La predictibilitat de l’experiència tecnològica

Galdon cita Morozov quan planteja que les aplicacions tecnològiques redueixen dràsticament l’experiència vivencial individual i la capacitat de descoberta o de sorpresa. Les aplicacions de recomanacions es basen en la creació de perfils en base al que has fet anteriorment o en el que han fet altres “semblants” a tu, en conseqüència,  predeterminen una selecció, a l’igual que les aplicacions de geolocalització i guiatge per satèl·lit que emprem als vehicles o als dispositius mòbils i ens indiquen la ruta que hem de seguir. Perdent l’anomenada serendipia, molts cops sense ser-ne del tot conscients, i induint-nos a accions predictibles.

El mateix passa amb les aplicacions que empren algorismes per a la definició de patrons de conducta o perfils de personalitat, propis de determinades pàgines de contactes. La tecnologia sol simplificar la complexitat i hem de ser conscients dels interessos que hi ha al darrera.

La gestió de les identitats

No som els mateixos en contextos diferents, però amb la tecnologia la gestió de les identitats s’anul.la. Hem tendit a emprar les aplicacions tecnològiques, especialment les xarxes socials, per ampliar els canals de comunicació quan en realitat les emprem per donar un mateix missatge per a tothom, com és el cas de les piulades al twitter.

Com gestionem els canals que ofereixen una única identitat nostra? Com renegociem les identitats? Què passa amb les persones que han nascut en l’era internet? A diferència del que podríem pensar, en realitat sembla que els menors de 20 anys utilitzen cada cop menys les xarxes socials perquè necessiten espais d’intimitat i els preocupa la privacitat, veient el que ha passat amb els seus germans grans i com d’exposats han estat.

La discriminació algorítmica

Quin és l’impacte de l’explotació de les dades personals en determinades situacions sensibles? Es pot arribar a la discriminació? Es comenta el cas de determinats programes que utilitzen les entitats bancàries a l’hora de concedir un crèdit, entorns en els quals hi ha molt poc control de les dades personals a l’hora de prendre una decisió i no existeix després un retorn efectiu.

El mateix passa amb el software d’anàlisi biomèdic i biomètric, un camp que farà que cada vegada existeixin més dades relatives a la salut i les característiques físiques de les persones. L’aplicació de sistemes de reconeixement biomètric està fent que alguns immigrants arribin a cremar-se les gemmes dels dits perquè no puguin ser identificats en el passos fronterers.

Es preveuen canvis propers amb l’anomenada “videovigilància intel.ligent”. Quines estratègies d’identificació caldrà modificar si segueix evolucionant aquesta tecnologia perquè la població no sigui discriminada?

L’impacte de la tecnologia en el civisme i la cohesió social

Un aspecte important és el desenvolupament de tecnologia per cohesionar la societat i evitar situacions de conflicte. Hi ha bones intencions i bona voluntat en aquest sentit, però dificilment la tecnologia aconsegueix accions efectives. Està demostrat que una part de la població actua de manera diferent quan en un espai hi ha càmeres de seguretat i tendeix a traspassar la responsabilitat perquè se sent vigilada. La capacitat d’intervenció davant d’una situació de conflicte disminueix quan hi ha càmeres de videovigilància.

On és el límit entre la tecnologia que ha de facilitar la col·laboració ciutadana amb la policia i el control d’una societat de delators? La tecnologia és tan neutral com neutral és qui desenvolupa aquesta tecnologia.

Conclusions

Es comenta la necessitat que siguem conscients del que implica la tecnologia i la necessitat de desenvolupar eines i estratègies d’encriptació robusta.

Així mateix cal reclamar als governs i als legisladors que vetllin perquè la indústria desenvolupi productes que protegeixin la nostra intimitat.

Igualment cal que a nivell particular siguem conscients que, davant d’una sol·licitud de dades personals per part d’una entitat, cal saber per a què necessiten les dades i definir exactament quines són les dades imprescindibles que hem de proporcionar per a una finalitat concreta. Una manera de subvertir la societat digital és deixar una petjada digital distorsionada.

Es debat a l’entorn de la necessitat que cal apoderar els usuaris perquè facin un ús racional i assenyat de les dades personals; les biblioteques poden ser un entorn clau per a la formació de la ciutadania i per denunciar les males praxis. Cal informar al públic que empreses com Google o Facebook són empreses de publicitat, i que no vetllen per la privacitat.

La necessitat d’anonimitzar les dades quan es facin estudis de població, estudis biomèdics, també es considera prioritari. Existeixen instruments d’ofuscació de dades que cal que determinades institucions, com ara centres de salut, etc., emprin per evitar “desastres de privacitat”.

La tecnologia aporta molts avantatges i l’explotació de les dades contribueix al progrés social. No es tracta que en l’entorn digital acceptem una vulneració de drets que no acceptaríem en d’altres circumstàncies. No es tracta de “deixar de fer” sinó de com fer-ho amb plena garantia que les dades es controlaran de manera segura i aplicar protocols de seguretat per tal que les dades personals esdevinguin anònimes.

És clau definir el model d’amenaça per assegurar pràctiques legítimes d’explotació de les dades personals i garantir la privacitat, la intimitat i les llibertats personals.

Article publicat a The Guardian el 13/01/2016, sobre la conservació de les dades dels usuaris a les biblioteques : http://www.theguardian.com/us-news/2016/jan/13/us-library-records-purged-data-privacy