Tertúlies

Crònica del #bibglop 7, “Noves maneres de llegir” (25/11/2014), amb Daniel Cassany

En Daniel Cassany comença exposant quins són els temes que, d’entrada i segons el seu criteri, són interessants dels que no ho són, els que són importants o substancials d’aquells que, encara que “fan soroll”, li semblen debats superficials.

Presenta com a paradigma dels més superficials els dos temes següents:

  • L’hipertext: no és essencial, és purament una tècnica d’exposició
  • Llegir en paper o llegir en pantalla, com a oposats: en el fons és exactament el mateix, excepte que la pantalla té més contingut “al darrera”, permet accedir a informació diferent.

Per contra, són realment importants aspectes com:

  • La manera de llegir. Abans es llegia “en estret” (poc material, menys variat), però aprofundint més; actualment es llegeix “més àmpliament” (llegim tenint en compte molta diversitat, molts contextos) però no s’aprofundeix tant. I la qüestió és si amb aquesta variació es comprèn més o menys.
  • La manera de construir, distribuir, etc. la informació. Està variant molt i té més potencialitat, però… és només una variació multimodal, en quantitat i en ús, o realment aporta més coneixement? S’observa que l’autoaprenentatge s’afavoreix gràcies a aquesta context multimodal i a l’amplitud contextual. De moment, és com si les valoracions es centressin en les ampolles (la tecnologia) quan el més important és el vi (el contingut), però la tecnologia encara no ha avançat prou. S’ha de reconèixer, però, que la facilitat en l’ús dels recursos té un gran interès per aspectes de la vida diària, ja que fan variar els recursos, les eines i els instruments.
  • Els grans canvis en la manera de relacionar-se i de comunicar-se a través de les xarxes socials. Ja estan apareixent nous registres, nous nivells de comprensió, nous llenguatges d’acceptació, etc., tots ells molt allunyats de la lectura que es considera “de qualitat”.

I ressalta els aspectes concrets que varien:

  • La lectura digital que integra diversos suports, no imprimible.
  • Històries escrites i seguides per joves com a “lectors beta”, basades en les sèries i les històries personals i organitzats de forma autogestionada a través de les xarxes socials. Com a exemple, el fascinant món del FanFiction.
  • Canvis en la manera de llegir i d’escriure: suports més diversos, més complexitat en general, la qual cosa requereix de més capacitat de selecció i, per tant, d’una lectura més crítica. Com a exemple, el whatsapp articula els usos del llenguatge i de la comunicació entre els joves.
  • Redistribució de formats: llibres que són substituïts per conferències gravades; “transmèdia” o rèplica ràpida d’un producte d’interès en diversos formats-; distribució i redistribució per mitjans piratejats; videojocs que, a més de jugar, ensenyen habilitats, actituds, aptituds, etc.; edició de llibres que augmenta el volum d’oferta, com guies de viatge o còmics, mentre que d’altres, com els d’investigació, que pràcticament desapareixen del panorama editorial; etc. Sobre la pirateria: Cassany (2013), “Confesiones de un autor pirateado” a El País <http://elpais.com/elpais/2013/04/04/opinion/1365076737_749901.html> [Consulta: 07 des. 2014]Hi ha qui es pregunta: fins quan s’editarà en paper? Possiblement mentre la gent l’usi.

Acabada l’exposició s’inicia el torn de preguntes i intervencions entre els assistents i el propi Daniel Cassany, destacant:

  • Fins a quin punt és cert l’estudi del MIT que afirma que amb la lectura en paper s’activa més la part del cervell de la memòria, que amb la lectura digital? Sembla que és un estudi no del tot concloent. Antropòlegs qe han explorat l’àmbit de la cultura escrita i la oralitat, com són David Olson o Jack Goody, defensen que llegir i escriure ens ha fet evolucionar (el pensament científic sorgeix del llegir i escriure), ens ha ajudat a planificar i a objectivar, mentre que d’altres ho posen en qüestió. Per bé que pot tenir bases biològiques, la lectura i l’escriptura és una pràctica social que cada cultura aprèn de maneres molt diferents:: el mon islàmic, recitant el Corà; el món eslau, aprèn l’alfabet a casa; mentre que el món occidental ho fa a l’escola.
  • El desenvolupament de la comprensió i la capacitat de lectura crítica és primordial en la lectura en pantalla, ja que la lectura tradicional té més prescriptors. Tot i que alerta sobre l’alt grau de serendípia que s’observa davant d’un text imprès, degut a la confusió entre “entendre” i “estar d’acord” (vegeu l’article de recerca: Cassany, Daniel; Sergi Cortiñas Rovira; María del Carmen Hernández Valcárcel; Joan Sala i Banyuls. “Llegir la ideologia: la realitat i el desig” a Temps d’Educació, 2008, núm. 34 , p. 11-28. http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126497 [Consulta: 7 des. 2014]).
  • Quina opinió li mereixen els programes de promoció de la lectura? S’ha de partir de la base que no llegiran el que nosaltres volem que llegeixin, però potser sí altres coses, en línia, etc. Abans potser caldria investigar “la caixa negra” que són els adolescents i pensar que són DIVERSOS. Una bona praxis és la “gamificació” (o ludificació), que ja es fa a moltes biblioteques i que pot ser una possible estratègia.
  • Es latent que se’ls ha d’habilitar per cercar informació, partint de la base que més accés no vol dir més coneixement. Però, alhora, tenint en compte que hi ha noves habilitats que es desenvolupen i que generen nous coneixements, en aquest sentit recomana la recerca descrita a l’article “Internet 1, Escola 0” (Cassany, Daniel; Hernández, Denise.  a Revista de Investigación Educativa, núm. 14 (gener-juny 2012) https://www.uv.mx/cpue/num14/opinion/completos/cassany_hernandez_internet_1_escuela_0.html [Consulta: 7 des. 2014].
  • Aprendre a llegir és apropiar-se d’un artefacte. La clau per apropiar-se d’una cosa passa per: 1er. Disponibilitat, 2n. Accés, 3r. Aprenentage; i 4t. Apropiació. Avui és molt fàcil tenir disponible i accedir, però “llegir” (en el sentit d’apropiar-se: entendre, discórrer) és més difícil. El nivell d’alfabetització ha millorat molt dels nostres avis a ara. Els nostres avis eren bons oradors, hàbit que avui s’ha perdut, i això va facilitar la generació de lectors. “Saber llegir” avui vol dir dominar molts més instruments i habilitats: fer servir buscadors i filtradors, saber discriminar, tenir capacitat crítica, etc.
  • Pel què fa als prescriptors també estan canviant. Les “autoritats” tradicionals estan perdent valor i es fa més cas del què recomanen els amics o persones d’entorns i valors similars, combinant propers i del món globalitzat.
  • L’ús d’Internet aguditza la fractura social? Els estudis estan posant en relleu que les escoles són més determinants que el nivell econòmic o l’extracte social en l’aprenentatge i l’habilitat de l’ús d’Internet entre els joves.
  • Des de les biblioteques és bàsic conèixer l’entorn per oferir un servei apropiat al que requereixen els ciutadans, si no es dominen les noves eines i llenguatges, com es poden explorar com eslabó per arribar als nous ciutadans? Possiblement les biblioteques coneixen poc què pensen “els lectors dèbils” i els “no lectors” d’elles; tampoc saben quina percepció tenen les persones extracomunitàries, per exemple, quan entren a una biblioteca, els intimiden? Si les biblioteques es limiten a facilitar l’”accés”, no es diferencien de la xarxa. Les biblioteques han de reforçar el seu rol educatiu: és fonamental que els joves aprenguin a explorar la cultura digital i desenvolupin la seva identitat digital de la mà dels millors prescriptors possibles, que els facilitin la sistematització dels coneixements, en el que a les aules s’entendria per un “entorn personal d’aprenentatge”.

Barcelona, desembre 2014

Altres ressenyes d’assistents a la tertúlia (gràcies!):

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s