Genís Roca, acceptant el seu rol de “novetat”, introdueix el tema a partir de l’estudi que recentment ha fet RocaSalvatella sobre les  “8 competències digitals per a l’èxit professional” (http://www.rocasalvatella.com/ca/8-competencies-digitals-lexit-professional). Estudi que ha estat el resultat de l’experiència de treball en i amb diverses organitzacions a les quals han assessorat i a les quals intenten convèncer del procés de transformació que estan vivint. Un procés de transformació que no només afecta a les relacions laborals sinó que traspassa aquest àmbit i transforma també les relacions socials, familiars… i afecta a tots els professionals per un igual.

D’aquestes 8 competències, n’hi ha sis que es podrien considerar “clàssiques”, tot i que també estan en un procés de canvi profund: la comunicació, el treball en equip, el lideratge, la visió estratègica, l’orientació al client i l’aprenentatge continu. Però n’hi ha dues de noves que tenen una gran importància: la gestió de la informació i la cultura (o coneixement) digital i sovint són les grans desconegudes.

Per il·lustrar-ho, explica que l’entrada dels consultors a les organitzacions està condicionada per la persona que els demana que intervinguin, ja sigui perquè ha detectat un problema a vegades ben simple o perifèric al propi problema: des del responsable de recursos humans, que no entén els joves de l’empresa, fins al responsable de comunicació que té una crisi a facebook i no sap com afrontar-la.  I destaca que hi ha un triangle de relació, entre l’organització, el negoci i la gestió. Sigui quin sigui el punt on es localitza el problema han de fer un viatge per aquests tres eixos que conformen l’organització, ja que l’experiència els demostra que qui els truca té una idea de problema que sovint no és el problema real,  tot està relacionat.

En el fons cal entendre l’equip per ajudar-lo a fer una transformació cultural. “En aquest moment és quan volen que marxis” ens diu en Genís amb ironia. És evident que han canviat les regles de joc però, d’entrada, no en volen saber res. Entre d’altres coses, han de millorar les seves competències digitals perquè el nou entorn les ha canviat radicalment. I no hi estan gaire disposats tot i que és imprescindible que ho facin. El concepte “saber comunicar”, per exemple… anem del que abans es resolia amb un “passi per l’oficina” i una conversa cara a cara  al que ara demana una molt bona gestió del correu electrònic i una resposta adaptada al que el client necessita.

Passa el mateix amb el “treball en equip” quan es tracta de gestionar un equip format per persones que treballen a països diferents i en franges horàries incompatibles. Aleshores es posen en joc competències de lideratge en xarxa que cal treballar.

I destaca com la gestió de la informació sovint és un punt crític de totes les organitzacions: s’ha de delegar a un professional? se l’ha de gestionar cadascú?

Ell és de l’opinió que cal que totes les persones, siguin del sector professional que siguin, han de tenir competències per investigar, localitzar la informació que els interessa, valorar-ne la rellevància, saber-la comunicar,… I, també, cal que es tingui el coneixement digital suficient per entendre les noves aplicacions i entendre la importància que poden tenir a la feina de cadascú.

Però de tot això, el més difícil és aconseguir que, quan es parla de transformació digital, s’entengui què es vol dir exactament. Per il·lustrar-ho, presenta una metàfora gastronòmica, la  transformació digital entesa com un menú de 4 plats:

• 1r plat: mecanització de certs processos;
• 2n plat: mecanització de l’atenció al client;
• 3r plat: replantejament dels serveis o creació de nous;
• 4t plat: canvi del model de negoci.

El principal escull és que en alguns àmbits aquests plats han arribat desordenats, com és el cas del món editorial, la premsa o del mercat musical… i en d’altres, va arribant molt lentament i sembla que no els ha d’afectar gaire…. Però la transformació arribarà per a tots.

Obert el torn de debat, aquest gira al voltant de qüestions ben diverses i, en alguns moments, una mica barrejades.

Quina importància li donen les empreses a la competència de gestió de la informació? En Genís Roca és clar i contundent, CAP valor, el que volen és que els ajudis. I això ho posa en relació amb la necessitat de fer-nos propers. Ens diu “Sou sospitosos d’estar lluny del negoci”, no podem dir “Si em necessites ja saps on sóc”, el que hem de dir és “Si necessites que t’ajudi a millorar el negoci jo puc fer-te un estudi de la competència”. En la mateixa línia, hem de ser capaços de canviar hàbits: una aula virtual pot convertir-se en una espai de reunions i nosaltres podem ajudar a crear-la, gestionar-la i oferir-la per respondre a les necessitats de l’organització.

Apareixen també idees relacionades amb la necessitat d’explorar, de deixar espai per als visionaris, per poder repensar els serveis, els productes, els indicadors de mesura. Sovint les transformacions han vingut donades per professionals externs, d’un marc totalment nou.

Genís Roca destaca la vigència de les 8 passes de Kotter (http://www.hbs.edu/faculty/Pages/profile.aspx?facId=6495) per la gestió del canvi. Prendre una decisió suposa gestionar un canvi.

Sorgeix també el debat al voltant del paper de les biblioteques públiques i en Genís Roca reclama la figura de l’editor -entès com el prescriptor- que assenyala, que destaca, que guia a l’usuari, en tots els àmbits. Es subratlla la importància del perfil inquiet que coneix les necessitats, que es fa valer, que utilitza el mateix llenguatge. Del “No m’has entès!” al “No m’he sabut explicar prou bé!”. No hem sabut avançar-nos a les necessitats, hem de definir molt bé què volem intermediar. I pensar si tenim personal prou especialitzat per fer-ho, per ser, realment, un referent. Si el nostre punt fort són els usuaris, hem de saber què volen. I aquesta funció d’intermediari ha de ser escalable, han de ser serveis per a grans públics. I ho sabem però, sovint, les dades que tenim a l’abast no poden utilitzar-se, no es poden explotar.

Altres intervencions insisteixen en el paper de la biblioteca pública com a engranatge d’actuació en l’entorn, com a agent actiu de transformació i, també, com a agent formador que ajuda a crear opinió. I les dificultats que suposa treballar en aquesta línia amb una administració que sovint té una visió més neutre del servei.

Unes altres intervencions destaquen la importància dels serveis en espais físics, de la capacitat de la biblioteca per generar espais de trobada, de descoberta. I, en aquesta línia, s’apunta la necessitat de ser més autocrítics i més exigents amb els serveis presencials.

El convidat suggereix una proposta clara: apostar per la prestació de serveis i no la gestió d’intraestructures. “L’usuari és el centre”, molts dels serveis que s’han comentat (prescripció, formació…) no necessiten un espai físic, no necessiten una biblioteca, necessiten un professional que els ofereixi el servei que necessiten. Aquest és el futur professional: la creació de nous serveis.

Potser cal repensar el servei públic d’accés a la informació, cal revisar les funcions de les biblioteques públiques, potser cal reinventar-se.

Anem cap a un espai més social del que mai abans havia estat. Anem a un entorn salvatgement síncron, i massiu que ens porta a un nivell d’exigència impressionant per al qual cal gestionar amb prismàtics i no amb retrovisor.

 

Altres cròniques:

– Podeu revisar els twitts generats al voltant del hashtag #bibglopfutur.

– La crònica de l’Eli Ramírez al seu blog Des del meu punt de vista: http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com.es/2014/06/4a-tertulia-del-primer-glop-de-cervesa.html