La tertúlia comença una mica més enllà de les 8 del vespre quan tots els participants s’han saludat, encara que, de ben segur, més d’un s’ha quedat amb les ganes de xerrar amb la resta. Volem respectar l’hora i comencem, tal com estava previst, amb una introducció a càrrec de la Marina Garcés que després deixarà lloc a la conversa, lliure, dels assistents.

La Marina Garcés comença explicant  la raó de les trobades que s’estan duent a terme en l’actualitat, com ara la nostra tertúlia, que responen a una situació nova on no esperem ser convocats per participar, on volem crear les nostres pròpies agendes i identitats, no acceptant identitats precuinades. D’això i de la idea de crear espais per trobar-se neix, també, la seva implicació, per exemple, en el col·lectiu Espai en blanc.

La intervenció de la Marina Garcés gira al voltant del símil entre les biblioteques i els frontons: la paret del frontó aïlla del soroll exterior i fa que la pilota reboti i generi un so interior propi en l’espai. El mateix passa amb les biblioteques: trenquen amb el soroll i la circulació de l’exterior, i dins seu, el món ressona d’una manera molt diferent, on els sons interiors són molt més intensos.

Seguint la idea de l’efecte de rebot, Garcés parla de l’efecte desviació de la biblioteca, que aconsegueix que els usuaris entrin en un altre temps en el qual s’intensifica la relació entre les persones però, també, entre els individus i el coneixement que hi trobem. Un mur que separa, però obre les portes a un altre món interior i que és, alhora, la relació entre el que hi ha dins i el que hi ha fora, amb allò que hi passa.

La biblioteca és un lloc físic però no només físic; és insubstituïble com a lloc comú. No només pel que representa d’accés als recursos, al patrimoni… sinó també com un lloc de trobada i de compartir.

Bona part de la nostra vida social discorre avui dia entre els anomenats “llocs propis” i els “no llocs”. El “lloc propi” entès com la propietat i la identitat que s’hi vincula, ja sigui de manera permanent o temporal, d’allò que ens apropiem durant un temps (llar, etc.), i que poden ser llocs reservats i d’exclusió de la resta de persones. Els no llocs són aquells llocs de circulació que no generen relacions (autopistes, supermercats i aeroports).

De les biblioteques a la universitat, aquests són llocs en els quals sovint s’entra i surt sense implicar-s’hi, sense comprometre’s, on malauradament no hi estem vivint res. I aquest fet posa en evidència la necessitat de recuperar la concepció original d’aquestes institucions, espais, serveis, com a llocs comuns que han generat la necessitat de recrear-se, de reinventar-se. La biblioteca s’ha mostrat com un lloc per a generar vida col·lectiva, perquè és un dels pocs espais que ha sabut reinventar-se i tornar a posar en valor els elements essencials d’origen, que la singularitzen clarament com un lloc comú, en una societat on pràcticament no existeixen, de llocs comuns.

. 

. 

. 

. 

. 

.

.

.

.

.

En aquest escenari, Garcés planteja tres reptes per a les biblioteques. El primer, al voltant de la lectura, entesa com la pràctica fonamental que dóna sentit al lloc comú que és la biblioteca. Quin sentit la lectura avui? Tot allò que envolta la lectura canvia i provoca projectes col·lectius i personals, situacions i estats emocionals molt extrems, alguns molt perillosos, alguns molt il·lusionants! Com es ressitua la biblioteca a l’entorn d’això?

El segon referent a la saturació. La importància de la biblioteca com a lloc de no saturació, un espai que ens permet des-saturar l’estrès de l’entorn, del dia a dia, un espai que ens permet crear un petit buit de tranquil·litat, posant en valor el caràcter imprevisible de la lectura… Però com ho fem? Com a professionals, com poder provocar que es deixi de llegir de manera saturada, per fomentar que es continuï llegint d’una manera pausada, reflexiva, lliure?

I el tercer vinculat al desplaçament del model de la participació. Què vol dir implicació? La biblioteca, com a lloc comú, ha de ser un lloc d’implicació. I aquí recupera la idea de l’inici: ens hem acostumat a ser cridats, seguint un patró de conducta molt arrelat, però s’està produint un desplaçament del que darrerament ha estat la participació, cap a la implicació. I com generem l’aliança entre uns llocs comuns fent que aquests siguin, alhora, llocs d’implicació?

Amb aquests tres reptes,  i el cap en ebullició, la Marina Garcés deixa la paraula a la resta de participants. A la tertúlia hi participa pràcticament tothom. I es parla de tot el que ha sorgit i d’alguna cosa més:

• Del contrast entre allò que seria la carta als Reis i el que realment podria ser.
• De la importància de la implicació i, sobretot, de la implicació dels joves. De la necessitat de fer-los sentir que la biblioteca és, també, el seu lloc comú sense que s’arribi a fer propi i exclogui els altres.
• De les bones experiències i de la importància d’incorporar-les al dia a dia i del temps que es requereix per fer-ho. És lent i no en tenim tradició però cal donar temps perquè les pràctiques donin resultats.
• De la necessitat de ser valents per implicar-nos i deixar de ser només observadors. Coneixedors que les biblioteques són un espai comú, de tothom, però que aquest tothom és divers.
• I també del potencial que tenen per a ser creadores d’experiències, generant complicitats.  I com per asssolir-ho, cal tenir ben definit què són i on volen posar els accents.

Trobareu la crònica que va fer en Lluís Anglada (gràcies, Lluís!) al blog Biblioteques digitals i cooperació: http://bdig.blogspot.com.es/2013/12/un-glop-de-cervesa-i-daire-fresc.html

Com en totes les tertúlies, van sorgir reflexions vinculades directament amb les experiències del dia a dia, i ens van permetre teixir noves reflexions.

Amb el cap bullint d’idees ens emplacem a una nova trobada per al mes de febrer. Us hi esperem!

Barcelona, gener de 2014